La visió d’un anunci televisiu, probablement d’algun detergent, on uns nens jugaven entre llençols estesos, va revifar aquells records d’infantesa entranyables, aquells que es graven per sempre en la tossuda memòria de les coses que ha valgut la pena viure. La Mercè evocava amb tendresa els dies en que ella i la seva germana també corrien embogides pel terrat de casa, enmig de la blancor assolellada d’un altre laberint tèxtil, que semblava disposat expressament per unes mans benefactores que vetllaven pel seu gaudi. Aquelles façanes blanques obertes a la diversió, aquells boscos nevats plens de caminets suggeridors per on les dues discorrien alegres, esdevenien joguina improvisada en uns temps en que els infants havien de conrear la imaginació i aprofitar qualsevol avinentesa, encara que després haguessin d’escoltar la repulsa de veus superiors cridant a l’ordre maleït. Eren temps feliços malgrat la migradesa, temps en que la vida mateixa era com un gran joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada