diumenge, 9 de març del 2008

CAPÌTOL IV


El ressò d’una campana que toca a morts, ens situa al casal dels Torres, on una irritable Carlota i una pacient Carmela es preparen per honorar la memòria del senyor Jaume, una memòria que, segons sembla, es va veure entelada per circumstàncies encara ignorades, el mateix dia del seu enterrament.
A causa de la demanda de carbó d’una Europa en guerra, el capítol fa un recorregut per la revifada de la vila, submergida en l’activitat frenètica d’uns propietaris que s’afanyaven a recontractar treballadors rebutjats anteriorment, per tal de recuperar les mines i la infrastructura que comportaven. El senyor Jaume de Torres, revifat també desprès del tràngol angoixós de la guerra, gaudeix d’una viduïtat que el fa pensar en noves núpcies, però la seva filla Carlota s’encarrega d’atallar convenientment la situació.

TANKAS

Toquen campanes,
sons que per l'aire volen,
records revifen.
Uns memòria honoren,
altres vergonya atien.
-
Guerra europea
que mig món destrueixes;
sang aliena.
Aquest fibló que mata
sempre algú aprofita.
-
La bella mestra
provocar-te volia
Jaume de Torres.
Una filla esverada
aquest perill evita.