RECORDS

“Els records provocats per aquella trobada fortuïta amb el que havia estat més que un amic en altres temps, s’acoblaren com les peces d’un trencaclosques per compondre sobre les runes la memòria inesborrable d’aquell estiu de 1980. Feia mal recordar-ho però encara en feia més fer veure que no havia passat perquè tenia la certesa que allò havia servit per enfortir la seva relació un cop superat el tràngol. Perquè per ella havia estat un tràngol haver ensopegat amb aquell company de feina de qui es va enamorar com una col·legiala, i experimentar un sentiment tan confós. Cert que va viure uns moments intensos, un remolí de sensacions atraients fins llavors ignorades, però sempre enterbolides pel pensament del marit traït. Encara que es repetís mil vegades que tot havia passat sense voler-ho, i que no es podia lluitar contra la força de l’enamorament, sabia que per algú com ella aquell raonament era impossible. I va triar la renúncia. Va canviar de feina argüint que l’horari era més compatible encara que fos mentida. Va ser un acte quasi heroic en uns temps en que la fidelitat començava a no estilar-se; un anar contra el corrent social que aprovava la total llibertat de sentiments si la naturalesa ho exigia.
Va sentir una mena de trasbals quan va topar amb ell a la sortida d’aquell supermercat on no havia entrat mai. Estava canviat, més gras i amb menys cabell, però conservava aquella força en la mirada. Li va dir que vivia a prop i res més. Ni tan sols li va confessar si s’havia casat i si encara treballava a la mateixa empresa. Semblava tenir pressa. El temps tot ho modifica - va pensar - i encara que ella no ha pogut esborrar el record, en aquells moments eren dos estranys, com si mai no haguessin viscut res en comú.”