CAPÍTOL V

Encara planen per tot el capítol les ombres de dues jornades luctuoses: la dels funerals d’aniversari del senyor Jaume de Torres i la del propi dia de la seva mort. En la primera, un cop de cerç carregat de pols, emblanquina una Carlota de Torres endolada i les tres minyones que l’acompanyen, provocant els comentaris irónics dels parroquians del Cafè del Moll, i algunes consideracions tendents a imaginar la ventada com un càstig diví.
En la segona, un relat carregat de frases poètiques i troballes literàries, la crònica del viatge del Verge del Carme per transportar el taüt d’en Jaume de Torres, esdevé intrigant en aparèixer uns misteriosos passatgers que volen travessar el riu. En Nelson reconeix un d’ells, ex vilatà i anarquista fugitiu, lluitador encara amb els maquis contra la dictadura franquista, que li entrega un paper. Per ell s’assabenta de la mort en el camp de concentració de Mauthausen de l’Aleix de Segarra, el gran amor d’una Malena que haurà de renunciar per sempre a l’ansiat retorn.

TANKAS

Llaüt que esgaies
en la negror fumosa
l’aigua tranquil·la.
Celístia pintada
sobre la pell de l’Ebre.

La garbinada
cobrí el cel de núvols;
bromalls de boira,
filades de tenebra
que la nau embolcallen.

Llençols de núvols
tapen amb nit les aigües.
Abrics de fosca,
amagatalls de lluna
on els estels s’oculten.

HAIKÚS

Besllum de lluna
filtrat enmig de núvols,
retall minúscul.

Un llumí trenca
la foscúria densa.
Fràgil espurna.

Sense la flama
es convertí aquell rostre
en taca fosca.

Dèbil llumeta
que ben ràpid es nega
sota les l’aigües.