DES DE LA FINESTRA

De la finestra estant he pogut veure moltes coses, però la més curiosa de totes ha estat la visió d’una dona de la casa del davant, al carrer Consell de Cent que, de manera periòdica enfilava la persiana del balcó de bon matí i dedicava una estoneta regant, escatint i arreglant els quatre testos que hi tenia. Després, abaixava la persiana i ja no sortia la resta del dia, ni mai l’havíem vista pel carrer. La família, atiats per aquesta constant rutina, aviat vam batejar la desconeguda amb el nom de senyora Maria, i alguna vegada vam arriscar alguna hipòtesi sobre la seva vida. Vam ampliar els comentaris quan li vam veure desenvolupar una activitat extra que mai no oblidava: “Mira, avui la senyora Maria ja ha posat la senyera. És molt patriota la senyora Maria”, dèiem per Sant Jordi o per la Diada quan la penjava. I potser va ser el seu perfil patriòtic el que va provocar l’anècdota: Un dia que havíem anat d’excursió a Queralbs, tot passejant vaig trobar la veïna caminant tota sola pel carrer. Es feia estrany veure-la tan lluny de casa, com una flor trasplantada, i potser per això vaig sentir l’impuls irrefrenable de saludar-la:”Jo a vostè la conec” –vaig dir-li tota agradosa. Veient-la sorpresa, vaig aclarir que vivíem al davant seu a Consell de Cent, i ho va entendre i em va somriure amable. Fora del balconet que l’emmarcava semblava una altra, no era la nostra senyora Maria de cada dia. Què hi feia a Queralbs? Havia anat a veure en Jordi Pujol? Un altre misteri a afegir a la seva personalitat. L’endemà va tornar a sortir com sempre a la mateixa hora.

--------

HAIKÚ

--------

Una finestra,

aire que ve de fora,

és vida nova.