En el recorregut mental per l’interior de la casa on tants estius havíem passat, no vaig poder defugir alguns moments tràgics. Volia recordar solament els dies alegres, però pels racons de la meva ment circulaven nítides imatges que no podia controlar. Com les del dia negre en que, enmig d’un plàcid estiueig, una telefonada brutal ens anuncià la mort dels nostres estimats cosins en accident de trànsit. Recordo la meva mirada vagant com perduda per la paret del menjador, com si ella em pogués ex
plicar el perquè de la desgràcia i encara ara no puc dissociar-la d’aquell fet. O aquelles altres en que vam rebre la desagradable visita d'un intrús que se’n va endur tot el que va poder arreplegar, deixant la casa de cap per avall, i puc veure l’impotent estupefacció de tots nosaltres quan vam entrar. Vaig entendre que era impossible separar del meu pensament aquelles situacions tristes, i fer un recorregut selectiu, ensucrat per la nostàlgia que dóna el pas del temps, perquè aquella era una casa viscuda plenament, amb tot el que la vida comporta de bo i de dolent.
.
plicar el perquè de la desgràcia i encara ara no puc dissociar-la d’aquell fet. O aquelles altres en que vam rebre la desagradable visita d'un intrús que se’n va endur tot el que va poder arreplegar, deixant la casa de cap per avall, i puc veure l’impotent estupefacció de tots nosaltres quan vam entrar. Vaig entendre que era impossible separar del meu pensament aquelles situacions tristes, i fer un recorregut selectiu, ensucrat per la nostàlgia que dóna el pas del temps, perquè aquella era una casa viscuda plenament, amb tot el que la vida comporta de bo i de dolent..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada