Un seguit d'evocacions, provocades pel presentiment de la minyona Carmela en veure aturat el rellotge de la torre, es van succeïnt en aquest capítol, perfecte retrat del que va significar l'acabament de la guerra pels diferents bàndols. Per els senyors que havien fet costat als feixistes, era el retorn a l'ordre, a l'autoritat venjativa que exercien despòticament. Per els qui recolzaren el bàndol republicà, la derrota va suposar la humiliació i per a molts haver d'empassar-se l'orgull, implorant alguna gràcia. El despit de la Carlota de Torres pel desamor de l'antic amant, en Francesc Romaguera, ens retornen una dona amargada que va veient com el pas del temps i dels esdeveniments, transformen la vila.
-------------
HAIKÚS
-------------
Llum dura i seca,
quan els Monegres deixes
calitge et tornes.
---
La vall del Cinca
esdevé nebulosa,
i es difumina.
---
Boires grisoses,
esvaeixen les coses
quan són al Cinca.
---
TANKAS
---
Uns ulls segueixen
el sepulcre que sura
riu avall, per l'Ebre.
Són els ulls d'una dona
plorant l'amant per sempre.
---
Baixant per l'Ebre
un llaüt que s'enfonsa
sepulcre sembla.
Allà dalt la Carlota
amb els ulls l'acomiada
---
Carlota Torres,
tens dol a la mirada
quan ressegueixes
el sepulcre que baixa
amb l'home que estimes.
---
Dona que mires
l'amor que fuig fent via,
sense esperança
tens l'ànima tancada
com un sepulcre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada