Avui faré de M. Dolors Figueres i encetaré per una sola vegada, una mena de dietari personal, només per expressar l'admiració i la queixa que em provoca la incansable tenacitat dels conductors d'aquests blogs, perpetrant novetats, variants i modalitats diverses d'un dia per l'altre. Una sola setmana d'absència per un fastigós refredat ha estat suficient per convertir-me en perfecta ignorant d'un desconegut projecte per editar vídeos, que m'ha deixat ben perplexa, i completament en orsai. Ara que per fi havia aconseguit trobar-me còmoda i feliç fent resums de capítols, embastant petites històries amb estratègies manllevades, cercant imatges i provant de col·locar-les bé, o fent haikús i tankas a dojo, van la Dolors i l'Oriol i au vinga, com si no n´hi hagués prou, en el capítol rebut per correu surten amb això del vídeos, suposo que per no avorrir el personal que podríem endormiscar-nos amb la rutina. Voleu dir que no ens escanyeu massa? Confesso que d'entrada, l'imprevisible sempre m'acoquina però, ves quin remei, hauré d'intentar posar-me al corrent d'aquesta tasca nova, que representa un escull impertinent enmig d'una carrera de "blocaire", fins ara sense aturador.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada