CAPÍTOL VI

Felicitat i tragèdia es barregen en aquest capítol, on la parella Aleix-Malena, nebot i tia política, viuen un apassionat amor "secret" dins les sacrosantes parets d'un convent, reconvertit en museu d'al·legories pictòriques paganes. Enmig de la deliciosa descripció d'un imaginari ple de records, que l'Aleix de Segarra va voler plasmar tossudament sobre aquells murs, destaquen les imatges dels amics del poble, transvestits en personatges mitològics, i l'homenatge admiratiu a l'estimada Malena, que reviu aquells anys feliços un matí on les màquines abatien el convent, esborronant les rates que l'habitaven. La part tràgica esdevé en esclatar la guerra, quan cauen parents i amics sota un flagell implacable, tintant de mort unes pintures abans plenes de llum. Una calavera coberta amb una gorra militar, víctima de la demolició final de 1971, simbolitza la negra tragèdia dels temps que arribaven.

-----------

TANKAS

-----------

Amb llum de dia

rates esborronades

del cau sortien.

Esguellen aterrides

cercant bona fugida.

-------

Centaures, sàtirs,

bacants, belles deesses,

borratxos Bacus,

esbojarrades nimfes,

bacanals clamoroses.

--------

Gentil Malena,

el record t'acarona.

Enamorada,

enyores dies tendres,

trobades clandestines.

--------

Convent de monges,

dels amors testimoni;

murals que evoquen

escenes de follia,

saraos mitològics.

-------

L'home que estimes

és un dotat artista.

Mai no descansa,

ressuscita fantasmes,

esperits d'altres dies.

--------

Vius recluïda,

del món tot et rellisca,

res t'amoïna.

Malena de Segarra,

ja poden cantar missa!

--------

Lliscava el llaüt

per les aigües negroses.

El trist presagi

d'aquella nit a l'Ebre

encara et neguiteja.