CAPÍTOL V

Un Nelson en hores baixes apareix en aquests capítols, i torna a evocar velles imatges del passat. L’abaltiment per la mort de l’Arquimedes Quintana, va ser una de les causes de la inexplicable topada del Neptú a la mitjana de la Ferradura. Durant aquest trajecte, un passatger incòmode, en Francesc Romaguera, fa patent l’hostilitat de la tripulació envers el personatge i el que representa i desvetlla una tensió creixent entre vilatans, que augura dramàtics esdeveniments. Així ho determinen la confusió política que viu en Nelson, i la tranquil·litat inquietant que es respira després de la sorprenent trobada d’imatges religioses surant pel riu. Incògnites entorn antics personatges fan néixer expectatives noves d’interès per la novel·la.

L’Honorat del Cafè afirmava que sobre cada família planava una mena de fat el qual n’afectava els membres al llarg de generacions. Aquí hi ha una mostra. Poseu el verb del mig que hi falta:

· Les Salleres....liquidaven.... els marits.
· Els Saboga.....s’amallaven.... al riu.
· Els Quintana de Roca.... es morien.... en dijous.
· Els Oliver.... ensumaven.... betes de lignit i mandràgores.
· Les eugues del Castelló.... eixien.... bacives.
· Els homes Mora.... eren.... banyuts.

HAIKÚS

----------
A can Salleres
els marits no duraven,
sempre es morien.

Malastrugança
perseguia els Saboga:
s’embarrancaven.

Com si triessin
els dijous la dinyaven
a can Quintana.

Valuoses vetes
els Oliver ensumaven.
Quina troballa!

D’estèrils eugues
Castelló duia fama.
Eren bacives.

Banyes portaven
els homes de can Mora.
Fatal condemna!