El riu Segre és per a mi un riu molt familiar, ja que m'hi banyava sovint els estius quan anava uns dies a Oliana, el poble de la meva mare. Llavors era el meu riu, l'únic riu de debó que coneixia. Sabia que era un afluent de l'Ebre però confeso amb vergonya, que he ignorat fins ara que s'hi uneix just a Mequinensa, i el fatal destí de l'antic poble que tan bé descriu Jesús Moncada.L'Ebre és un riu amb majúscules que conec una mica per haver estat a molts llocs per on passa: Zaragossa, Mora d'Ebre, Benifallet, Miravet, Tortosa, Amposta i el famós Delta, i ara espero amb impaciència visitar Mequinensa per fer-me càrrec del paisatge que inspirà la novel·la, encara que la construcció del pantà l'hagi transformat. Quan sigui allà pensaré en el poble que hi ha sota l'aigua, i suposo que sentiré una mena de calfred evocant les històries de "Camí de Sirga".
------------------------------
TANKAS DELS DOS RIUS
------------------------------
Estimat Segre,
piscina d'infantesa,
aigua enyorada;
el sentiment retorna
llegint Jesús Moncada.
---
Poderós Ebre,
el teu cabal envegen
les gents foranes.
Els qui per tu es barallen,
manllevarien t'aigua.
---
Oh Mequinensa!
dos rius amics t'abracen.
Encara ploren
els carrers i les places
d'abans de la negada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada