Aquest capítol, amarat de malenconia pels records nostàlgics de l'esplendorós cafè-concert Edén, tot i començar al 1970, ens retorna a diferents passatges de la fi d'aquell mític local i de manera molt especial ens remarca l'existència d'un personatge insólit, testimoni mut de les nits d'amor de Madamfransuà: l'escultura de fusta del gegant Polifem, antic mascaró de proa de la nau del mateix nom, que després del desastre inaugural d'aquell llunyà diumenge de 1918, va anar a parar al camerino de l'artista.
Fent ús d'un recurs narratiu esplèndid, l'autor es val de la visió de l'únic ull del Polifem, "pupil.la d'un blau tendre", per contemplar la davallada de L'Edén i passar pels diferents personatges que el poblaren, i acaba amb un gir inesperat que revifa un cop més l'interès per continuar el seguiment de la trama.
Haikús
Ja res no queda
quan acaba la guerra
dels somnis pròspers.
---------------------
Bella francesa,
l'esguard d'un testimoni
no sospitaves.
---------------------
Pupil.la blava,
nits d'amor espiaves
i t'estremies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada