CAPÍTOL PRIMER. CONSIDERACIONS PRÈVIES

Començar una novel.la suposa habituar-se a un autor, a una manera d'escriure, a un estil, al ritme i al to que ha volgut imprimir a la seva obra. En el cas de Camí de sirga, la primera trobada ha estat d'admiració ja que he tingut la impressió de trobar-me davant d'un veritable mestre del gènere, un autor que sap jugar amb el temps, el llenguatge, la composició, la ironia i tots els registres de què es pot compondre una bona novel.la.
En primer lloc el llenguatge: Paraules com ensulsiada, sonsònia, falòrnies o quera, ja mostren un nivell; expressions com "temps amortallat amb teranyines de boira" o "la llum va anar buidant la tenebra" denoten un virtuosisme. Però no és tan sols això; és la manera com l'autor, reiterant conceptes però inventant-los cada cop, ens mostra les mil maneres d'utilitzar una llengua amb enginy. I com a través d'ella ens va introduint dins d'una trama que ja s'entreveu quallada d'esdeveniments.

L'acció se situa a Mequinensa i concretament al que va comportar la construcció d'una presa que significaria la desaparició sota les aigües de l'antic poble. Una munió de personatges recrearan els darrers cent anys de la vila condemnada. A través de l'obra quedarà ben patent el compromís sentimental de l'autor amb la seva terra.

De moment, la meva pretensió és la de fer una mena de síntesi de cada capítol, que em pugui servir d'aprenentatge a l'hora de resumir.

PRIMER CAPÌTOL

El primer capítol comença amb la demolició de la primera casa i reflexa l'angoixa d'un poble davant d'un destí irreversible i la necessitat de justificar-se davant la história, encara que per això hagin de recórrer a invencions colpidores.

Haikú

Retruny sinistre,

núvols de polseguera,

records de cendra.