.
L'aparició de conflictes socials sorgeix amb força en aquest capítol, i posa de relleu les diferències de classe i la primera presa de consciència obrera en aquelles terres, sorgida després del cop d'estat de Primo de Rivera.
Castell de Morella
----------------------------------------------------------------
LES GUERRES CARLINES
La Guerra Carlina fou un conflicte civil que va esclatar al morir Ferran VII, ja que els absolutistes no acceptaven Isabel II i l'abolició de la llei Sàlica, i eren partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei difunt. Va començar el 1833 i va afectar principalment al País Basc, Navarra i Catalunya. Al País Basc va estar dirigida per Tomàs de Zumalacàrregui i de Imaz, i a Catalunya per Ramon Cabrera i Grinyó, el Tigre del Maestrat.
Fins a tres guerres carlines es van anar succeint el segle XIX. El conflicte va esdevenir una guerra de guerrilles amb episodis de gran crueltat. El conveni de Bergara suposà la fi de la guerra al front basco-navarrès, a canvi del manteniment dels furs.
Durant la tercera guerra carlina que va del 1872 al 1876, les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871 no era gens popular. Carles VII, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a Catalunya, València i Aragó el retorn dels furs i constitucions que havia abolit Felip V.
Posteriorment i ja abandonada la causa dinàstica, es van formar diferents sectors carlistes, alguns van derivar a grups de caràcter paramilitar (requetés). En la Guerra Civil (1936-39) el carlisme donà suport al bàndol insurrecte. Molts dels seus membres es van adherir a Falange Espanyola Tradicionalista, institucionalitzada per Franco el 1937.
Ideològicament, el carlisme era reaccionari i anti-liberal. Als seus principis, el suport social provenia principalment de les àrees rurals, ja que molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional de viure. De tota manera molts altres motius van impulsar a la guerra altres sectors de la societat, aspectes que encara ara són motiu d'estudi per part dels historiadors.
A partir de les demolicions que es van succeïnt per la vila, l'autor, amb la seva narrativa tan humorística ens descriu el retrobament d'uns objectes perduts en el temps però carregats d'història, que ens permeten averiguar aspectes inèdits de la vida del poble. Algun d'ells, força pintoresc, com és ara el taüt de l'Atanasi Resurrecció, convida a la rialla oberta; el canó Mortífer de la família Vidal ens fa dibuixar un somriure davant la ingènua valentia d'uns guerrers que lluitaven contra res. La história d'un Ford T que va irrompre al poble, va suposar un devessall de profecies terribles, però no va ser aquest el cotxe trobat a la cotxera de ca Nasi, sinó un altre Ford, pertanyent a l'oncle de la Carlota de Torres, que va haver de ser rescatat de l'Ebre. També coneixem una altra história que juga amb el fantàstic, que ens parla del que va suposar la trencadissa terrible d'un mirall, aparegut en desfer-se el casal dels barons de Sàssola, que ens fa estremir per la cruesa del relat. 
-El nen ha de dur un mocador blau al coll el dia de la festa de la classe abans de Nadal- La meva filla fa l'enunciat com si em concedís una gràcia en lloc de demanar un favor.
