tag:blogger.com,1999:blog-67410334350037963072024-03-05T18:35:38.562-08:00cami de sirgaFrancina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.comBlogger66125tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-53966834872491901182008-06-04T15:59:00.000-07:002008-06-05T06:35:12.413-07:00LA POESIA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu68GnX1qOI0oDFTMMEuDb4r4vqZdwqeresvRlhlSyiARmGE6nX5A2uwPWbzwx0HqAmpwSORQAVvCY0xlO17nW6K193TD_cBMzW4i1LE02hva2z7pAds9XckH7JOgaPzJApMTF2T-jEG2S/s1600-h/calma6.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5208168181724587378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu68GnX1qOI0oDFTMMEuDb4r4vqZdwqeresvRlhlSyiARmGE6nX5A2uwPWbzwx0HqAmpwSORQAVvCY0xlO17nW6K193TD_cBMzW4i1LE02hva2z7pAds9XckH7JOgaPzJApMTF2T-jEG2S/s400/calma6.bmp" border="0" /></a><br /><div><div><em>Com pluja fina,</em></div><div><em>sona una melodia.</em></div><div><em>La Poesia</em></div><div><em>és com aigua divina:</em></div><div><em>sedueix i sadolla.</em></div><div><em>---</em></div><div><em>Sense poetes</em></div><div><em>moriria la vida.</em></div><div><em>La Poesia </em></div><div><em>esvaeix la rutina</em></div><div><em>nostra orella acarona.</em></div><div><em>---</em></div><div><em>Com dolça brisa</em></div><div><em>ens atrau, ens captiva.</em></div><div><em>La Poesia</em></div><div><em>esdevé art, joguina,</em></div><div><em>nostres dies transforma.</em></div><div><em>---</em></div><div><em>És la paraula</em></div><div><em>un tresor de vitrina.</em></div><div><em>La Poesia</em></div><div><em>com perfum ens fascina,</em></div><div><em>com remei ens conforta.</em></div><div><em>---</em></div><div><em>Oh noble fressa!</em></div><div><em>Hem sentit la gran crida.</em></div><div><em>La Poesia</em></div><div><em>resplandeix la jornada</em></div><div><em>ha tocat nostra porta.</em></div><div><em>---</em></div><div><em>Quina diada!</em></div><div><em>Compartim la bellesa.</em></div><div><em>La Poesia</em></div><div><em>ha ocupat la gran trona.</em></div><div><em>Verdaguer vigilava.</em></div></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-32260593958274014012008-05-30T12:13:00.000-07:002008-06-05T01:32:22.618-07:00SENSACIONS EN ACABAR EL LLIBRE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOh_K5EOooD14mUzswhIOAgTWbSQKA6gkWlhT9zj5T-aS-svsa6o0G-kXJ-O81_LG0ljQS6pLZ1Zl1Ph-_N2MfBqmPdH3MDBbO9l9BLkxC2jc5IMtPWrNC3gtfKQZ2M6SkJb0QW0MTNL9a/s1600-h/Jesus_Moncada.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206253070561280114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOh_K5EOooD14mUzswhIOAgTWbSQKA6gkWlhT9zj5T-aS-svsa6o0G-kXJ-O81_LG0ljQS6pLZ1Zl1Ph-_N2MfBqmPdH3MDBbO9l9BLkxC2jc5IMtPWrNC3gtfKQZ2M6SkJb0QW0MTNL9a/s400/Jesus_Moncada.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Si mentre desgranava els últims capítols de Camí de Sirga m’anava envaint un sentiment de melangia i de pèrdua per la lenta agonia d’un poble, aquesta sensació s’ha accentuat quan he arribat al final. De melangia, barrejada amb l’enyorança que en Moncada sap transmetre com ningú, tant si recrea personatges, com si descriu situacions; també de pèrdua per haver arribat al final del viatge per una història que m’ha portat a Mequinensa, un paisatge fins ara desconegut per a mi, on he tingut ocasió de riure i plorar, de descobrir maleses i bondats, i d'emocionar-me amb drames humans. Una sèrie de sentiments d’empatia dels que em sentiré orfena, acostumada a compartir la vida amb aquest món de ficció tan entranyable. És fantàstic el poder d’en Jesús Moncada, per dotar les situacions d’un sentit estricte de la justícia, sense oblidar d'encomanar-nos tendresa i embolcallar-ho tot amb la sàtira més mordaç e hilarant. La seva manera d’escriure tan personal, tan plena d'estratègies m´ha admirat i ha fet de la lectura de Camí de Sirga un plaer, al qual no estic disposada a renunciar de cap manera: a partir d’ara em declaro fidel lectora seva. Gràcies Jesús pel regal del teu llibre, gràcies per haver-me descobert tot un món, el món de l'aigua, dels llaüts, de les mines, de Mequinensa i de la seva gent, aquest seductor mural ple de color i humanitat. Vaig començar el viatge amb les mans buides i l'acabo amb una maleta farcida de vivències i agraïments. La teva obra perdurarà per sempre en el lloc immortal dels escollits. </div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-59535996877855535882008-05-28T15:18:00.000-07:002008-06-05T01:37:19.411-07:00TRÀGICA AGONIA DE LA CARLOTA DE TORRES<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw46r073e6_pihsrnf5H8soWG_P4PqKabRM08QqihR9cEQSIVYwIkyEtF3tIHD0Z4HoxL1lEVOxRuF_fBIwO2N7wDi5UvufHgSNUEEg96RXfxq-6vgRjtvsteW54A14hawuWwLHpqFSv2X/s1600-h/Picasso.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205710998743768562" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw46r073e6_pihsrnf5H8soWG_P4PqKabRM08QqihR9cEQSIVYwIkyEtF3tIHD0Z4HoxL1lEVOxRuF_fBIwO2N7wDi5UvufHgSNUEEg96RXfxq-6vgRjtvsteW54A14hawuWwLHpqFSv2X/s400/Picasso.bmp" border="0" /></a><br /><div><div><div><div><div>Dues ferides</div><div>semblaren tes parpelles.</div><div>Embotornades,</div><div>dins l'estantissa cambra,</div><div>amb pena s'entreobriren.</div><div>---</div><div>Tebiors primeres</div><div>lliscaren per l'estança,</div><div>suau atmosfera.</div><div>Rojors de matinada</div><div>tintaren tes pupil·les.</div><div>---</div><div>Pobre Carlota!</div><div>Una llavor maligna</div><div>que t'embolica</div><div>en remolins agònics,</div><div>germinacions sinistres.</div><div>---</div><div>Dins el marasme</div><div>figures entrelluques;</div><div>aigües estranyes</div><div>on els llaüts no suren,</div><div>ni trenca cap onada.</div><div>---</div><div>Quan t'assabentes</div><div>que t'han buidat la casa</div><div>en crits esclates.</div><div>Dins la negror t'enfonses,</div><div>del pou ningú et rescata.</div></div></div></div></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-19487038829220134182008-05-28T03:33:00.000-07:002008-05-28T04:44:56.539-07:00EPÍLEG: EXILI SENSE RETORN<div align="justify">La Carlota té el dubtós privilegi de ser la darrera persona que mort a la vila vella. Aquesta mort, tràgica i desafortunada com tota la seva vida, marca un punt final en la trajectòria del declivi sense remei d'una nissaga que ja no pot continuar. L'últim passeig que la dona fa, moribunda i nua per un casal buit de mobles i quadres, és tot un símbol i el colofó dramàtic que el personatge mereix. Gairebé ningú l'acompanya en la deslluïda cerimònia de l'enterrament: tan sols l'obligada presència dels fills, les llàgrimes de la fidel Carmela i el silenci del grup habitual dels parroquians de l'antic Cafè del Moll, que observen aclaparats el canvi de situació a que tots estan abocats. Des del fossar de la vila vella, en Nelson contempla entristit la població nova on ha d'anar a viure l'endemà i el record dels vells amics desapareguts el convenç que ell no podrà mai desfer-se del lloc que el va veure néixer. Navegarà sense llaüt per un exili sense retorn.<br />---------</div>TANKAS<br />---------<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQqQ8LxbAd_vOmxLNCq0-9pUUUkZm8tZZ0aTmVcOb-esTCOxNSPbxZnLKlNt2aYrb0_9itHATSJPx707EQK78JmIB6soKIYMTIpZjhOwoNgiXvUmBw27uoTdk9GlXMkj7F_s8xEftOnOcr/s1600-h/nelson.jpg"></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazhBVWsirmqNn3KC66N_xqNpQXyhN2pB2yAPbe_X2AisUtgEf4VAuIOndVuQtw_9FLbqpoGTN0Kc38h39x0BYnnzr5ai7hlOlzeDMsVg3sln7mz2ppcBtL-_c9G9O4v88frTXyEcDkY9R/s1600-h/nelson.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205392406659685794" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazhBVWsirmqNn3KC66N_xqNpQXyhN2pB2yAPbe_X2AisUtgEf4VAuIOndVuQtw_9FLbqpoGTN0Kc38h39x0BYnnzr5ai7hlOlzeDMsVg3sln7mz2ppcBtL-_c9G9O4v88frTXyEcDkY9R/s400/nelson.jpg" border="0" /></a><br />Estimat Nelson,<br />sense llaüt navegues;<br />vas a l'exili.<br />Pertanys al món de l'ombra,<br />no tens retorn ni pressa.<br />---<br />Enmig de fosca<br />vells amics ja retrobes;<br />tranquils t'esperen.<br />En la nit del silenci<br />cerques un lloc per sempre.Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-45157010332042180132008-05-27T04:16:00.000-07:002008-05-28T16:01:07.911-07:00CAPÍTOL VI<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV3-_a77BYd89LJCpKht94uB1bkDBB07GjwNouNHVyivvOcIDVmh1Ck-nxGW4dDvjX6hlh1OsW93J2CszfBUx28TMo-xc4DKoMa8iWEWEnEOdBAwc0OM_OwzSSn8jllSfN2EmZwu7cY3Qt/s1600-h/soldat+mort.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205025547733130610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV3-_a77BYd89LJCpKht94uB1bkDBB07GjwNouNHVyivvOcIDVmh1Ck-nxGW4dDvjX6hlh1OsW93J2CszfBUx28TMo-xc4DKoMa8iWEWEnEOdBAwc0OM_OwzSSn8jllSfN2EmZwu7cY3Qt/s400/soldat+mort.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Ja a les darreries del treballat traspàs de la vila de Mequinensa, un episodi dramàtic, tractat amb la ironia magistral d'en Moncada, ens situa de nou en plena guerra civil, amb la troballa d'una calavera i uns ossos enterrats enmig de les restes del local Venus. Quan l'Honorat del Rom es veu obligat a respondre al bigotut sergent de la guàrdia civil que l'interroga sobre tan macabra troballa, l'apotecari no pot evitar el sentiment que li provoca el record d'aquell local, compendi de l'esbarjo popular, on s´hi aplegaren vilatans de totes edats per ballar, veure teatre, cinema, o "lliurar-se a activitats engrescadores" jocosament comentades. L'interrogatori quedà suspès quan apareix la Susanna Castells identificant el propietari d'aquell esquelet, i destarota l'escena shakesperiana que el del tricorni estava interpretant: no era la víctima de cap assassinat sinó la d'una guerra ferotge que va omplir de morts desconeguts les terres de l'Ebre.</div><div align="justify">. . . . . . . . .</div><div align="justify">TANKAS DELS MORTS LLUNY DE LA TERRA</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">La guerra absurda</div><div align="justify">convertí en manicomi</div><div align="justify">la trista terra.</div><div align="justify">Ossos d'homes sorgiren</div><div align="justify">barrejats amb collites.</div><div align="justify">...</div><div align="justify">Lluny de la casa</div><div align="justify">joves folls disparaven,</div><div align="justify">altres morien.</div><div align="justify">Sense fe ni esperança,</div><div align="justify">la disbauxa seguia.</div><div align="justify">...</div><div align="justify">La calavera</div><div align="justify">que en Ramon trobà un dia</div><div align="justify">geu ben a l'ombra.</div><div align="justify">Són d'un noi les despulles</div><div align="justify">i el fill mort ell recorda.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-15784821884893046292008-05-27T02:01:00.000-07:002008-05-27T02:53:44.722-07:00DEDUCCIONS ERRÒNIES<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8mdMJz_fZzUaUoYg5MgUMdYzCS8xSrJtady_r3dNhgwE4MRkNBFazL2vdegI0_mF60fuIKDl9aGAxbEEpccB0a18G03TR-rp6HASgQReQ039P6QmIpCcL3OctTA7F_HqzRxaPsqjLtgDN/s1600-h/francisco.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5204993528751938914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8mdMJz_fZzUaUoYg5MgUMdYzCS8xSrJtady_r3dNhgwE4MRkNBFazL2vdegI0_mF60fuIKDl9aGAxbEEpccB0a18G03TR-rp6HASgQReQ039P6QmIpCcL3OctTA7F_HqzRxaPsqjLtgDN/s200/francisco.jpg" border="0" /></a> La versió més escampada de la reclusió en una ordre franciscana de l’Octavi Riera, fill d’una coneguda família d’Olot, sostenia que era una conseqüència del desengany amorós que va patir quan l’Adelina Santancana li va donar carabasses i es va prometre amb l’Agustí Torroella; però era una deducció errònia, fruit com tantes altres, de l’incansable treball de llengües ocioses especialistes en l’art de llençar rumors i de propagar mitges veritats. El cas és que, si bé era cert que el jove havia manifestat inclinació vers la noieta, i que se’ls havia pogut veure més d’un cop conversar pel passeig principal del poble, mai havia tingut la intenció de formalitzar cap mena de compromís i des de molt jovenet abrigava el secret desig de deixar l’estil de vida convencional al que semblava abocat, per vestir els hàbits d’aquella ordre monacal. Ningú podia entendre com aquell brillant jove, fill d’una de les famílies amb més renom de la comarca, podia prendre una decisió que alguns van qualificar d’absurd caprici i altres com el producte precipitat d’una ofuscació. Potser per això els rumors sorgiren com males herbes i van derivar en conclusions que d’alguna manera justifiquessin el fet. Ni el disgust dels pares, que esperaven que el fill únic continués la nissaga Riera, ni els comentaris d’amics i coneguts van fer-lo desdir. –“Ja veureu com ho deixarà aviat. no és vida per ell”- vaticinava la gent, practicant de nou la deducció errònia. I aquest auguri alimentava l’esperança de la família, però el pas dels anys els va convèncer que allò no era un acudit passatger, sinó un projecte pres amb ferma decisió. </div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-77375121126970873472008-05-20T10:22:00.000-07:002008-05-21T08:20:55.528-07:00ADÉU A LA CASA<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLFdi3QEA0SgpWMpTptJUbNhW4VHGC_lJbEg7KBfEE5kV28ClPOQrE3RYG7YsCwAO4hdNWgkYERWDKq1zd2x1re6tRMrBFMOgrlbd1tnOwOfdo7efNsYqznffLQN4BLQfTukhY1sMVIcnO/s1600-h/finestra.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202512388469292786" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLFdi3QEA0SgpWMpTptJUbNhW4VHGC_lJbEg7KBfEE5kV28ClPOQrE3RYG7YsCwAO4hdNWgkYERWDKq1zd2x1re6tRMrBFMOgrlbd1tnOwOfdo7efNsYqznffLQN4BLQfTukhY1sMVIcnO/s200/finestra.bmp" border="0" /></a>La lectura de Camí de Sirga, deixant de banda l’immens bagatge artístic i humà que comporta, planteja el drama viscut pels que van sentir que alguna part d’ells moria enmig de les despulles d’un poble enderrocat. Sense arribar a tant dramatisme, i en circumstàncies ben diferents a les del llibre, molts de nosaltres hem sentit un buit estrany, el dolor de ser infidels a un espai, en el moment en que tancàvem per última vegada la porta de la nostra casa. Una darrera mirada per les parets despullades, per les finestres sense cortines, pels racons buits on la nostra veu canvia de so, ens omple d’un sentiment inexplicable de pèrdua, encara que el trasllat sigui motivat per un fet agradable i el lloc on anem sigui millor. La casa que deixem ha estat plena de nosaltres, de la nostra olor i les petites marques són nostres, els senyals que la nostra vida ha anat fixant per les habitacions. Qui sap com seran els qui arribaran el dia de demà. Aprofitaran els mateixos racons que nosaltres, aquells on la claror de la llum és més bona? Posaran plantes als balcons? Seran <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7g01-4wdXTOYvuG27YYOcWpz4eee4WtsLYpvADtEp6mjkQplliucJU9XcLEg70zA9_wwA8768Kjks_fJoqlyK0VdgioZT9ZjrMOd8mQzRCpvFiEThjKE7tRfeoDwELTOPQZS4FFb3LblJ/s1600-h/finestra6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202512809376087810" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7g01-4wdXTOYvuG27YYOcWpz4eee4WtsLYpvADtEp6mjkQplliucJU9XcLEg70zA9_wwA8768Kjks_fJoqlyK0VdgioZT9ZjrMOd8mQzRCpvFiEThjKE7tRfeoDwELTOPQZS4FFb3LblJ/s200/finestra6.jpg" border="0" /></a>sorollosos o discrets? Pel nostre cap circula una barreja d’interrogants per un futur encara incert i de records d’un passat que sempre apareix magnificat. Per un moment ens tempta el consol que una mena d’alè nostre ha de perdurar en aquell espai, però un cop tancada la porta, sabem que ha partir d’aquell instant la casa tan sols reviurà dins del nostre pensament i que s'obre un nou escenari en la nostra vida.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-67818861660854981192008-05-15T14:42:00.000-07:002008-05-20T16:30:21.421-07:00VÍDEO TROBADA A MEQUINENSA<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzqTmdOhwl7UWmOrHnke3SCdaf_ik9MvZucSA__OlLiYbXskAeNjrYx17qEFjzqvXWlWCOBFM_rGVTbqoVdNA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-12037969335053622532008-05-13T11:20:00.000-07:002008-05-13T13:42:50.427-07:00BELL SOMNI<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQwugfmNyeqWFaTcCKEi1YreelbDIsRhcwdSbjSusIcQKHYEZdmdB4jjnIzaSS1REJrP8LyD5pWUa16nnzDmnLWNRE7V-S1zrqbhx4LjQIVGhRu-gug72VdYpA3tOSD80jIxpY_3Es1yI6/s1600-h/finestra7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199929639950614242" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQwugfmNyeqWFaTcCKEi1YreelbDIsRhcwdSbjSusIcQKHYEZdmdB4jjnIzaSS1REJrP8LyD5pWUa16nnzDmnLWNRE7V-S1zrqbhx4LjQIVGhRu-gug72VdYpA3tOSD80jIxpY_3Es1yI6/s400/finestra7.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">S’hi va quedar amb la mirada buida, perduda enllà dels finestrals. El seu pensament però era lluny del que hi havia en aquells moments a l’altre costat dels vidres. La imatge tranquil·la que oferia la placeta que l’havia vist créixer res tenia a veure amb el tràfec d’imatges que circulaven pel seu cap. Uns nens que corrien darrera una pilota donaven pas a uns altres que patinaven i tot seguit apareixien uns tercers que anaven amb bicicleta i ell sempre enmig de tots. Ho volia pensar amb força i va tancar els ulls per veure-ho millor, sense que cap destorb extern distregués aquell pensament que el feia tan feliç. Amb els ulls de la imaginació tot funcionava perfectament: la pilota obeïa el seu peu i anava directa a la porteria, els patins lliscaven suaument sense entrebancs i la bicicleta semblava volar. Quin tip de donar voltes i més voltes es va fer! Era tan bonic que no volia que allò s’acabés mai. Per això va sentir com si alguna cosa es trenqués dins del seu cervell quan una veu va estripar el bell somni: Que no t’has begut la llet encara? Si no menges no et posaràs mai bo.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-43402951188980314502008-05-12T15:20:00.000-07:002008-06-03T14:02:45.187-07:00CAPÌTOL V<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOLBdTQkZ9PNluv8nurjCxO_8_qRrzdyubjmFvipigBerS7tpcw1fNZv1WTexHlnwaHATxerQyYkQjKO7UQ9BBOIt8LYDSj1aq9gb5oBIHwMAKAJs0rhhiMzCXLdhJnHbydpx_SIzjy1hyphenhyphen/s1600-h/-rellotge.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199625822554029778" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOLBdTQkZ9PNluv8nurjCxO_8_qRrzdyubjmFvipigBerS7tpcw1fNZv1WTexHlnwaHATxerQyYkQjKO7UQ9BBOIt8LYDSj1aq9gb5oBIHwMAKAJs0rhhiMzCXLdhJnHbydpx_SIzjy1hyphenhyphen/s200/-rellotge.jpg" border="0" /></a> -Quina hora és Carmela?- una pregunta obsessiva que la Carlota de Torres va repetint mentre espera uns convidats que no arribaran mai. La fidel serventa, conscient del declivi inexorable d’uns temps, es qüestiona si hauria pogut evitar el terrible disgust d’aquell fatídic dia d’aniversari, però és evident que hauria estat molt difícil convèncer algú tan classista com la gran senyora de Torres. Els personatges hipòcrites que l’envoltaven han desaparegut; els uns per traslladar-se a indrets allunyats i altres per haver traspassat, i la Carlota, isolada dins d'aquell gran casal, espera dels representants del poble una oferta digna de la classe que ella personifica, com a successora d'una noble estirp. Quan en Graells li comunica quina és la seva resposta, se sent molt ofesa i pateix un atac d’indignació que sembla afectar greument la seva salut.<br /><br />TANKAS<br /><br />Trista Carmela,<br />d’una dama abatuda<br />fidel serventa;<br />contemples la caiguda<br />de tan noble corpenta.<br /><br />L’hora pregunta,<br />El neguit la rosega.<br />L’orgull de casta<br />l’encega i li fa creure.<br />en honorable oferta.<br /><br />Raons impreca<br />Carlota amb gran coratge.<br />A la gran sala<br />ningú ret homenatge<br />a dona tan fatxenda.<br /><br />Només espectres<br />al berenar es presenten.<br />Els menjaciris<br />ja no són flor i nata,<br />són flors de cementiri..<br /><br />D’aquella trepa<br />ja quasi ningú queda.<br />Classe extingida,<br />exili de xerraires,<br />cotorres que emmudeixen.<br /><br />Fóra proesa<br />esperar sacrifici<br />de tal noblesa.<br />Si no hi ha benefici<br />la cort social deserta.<br /><br />Pobre Carlota,<br />de l’elit n’ets la mostra,<br />Dona classista,<br />per sempre encastellada,<br />tancada dins ta closca.<br /><br />“Sóc noble dama”<br />-pregona enfurismada.<br />Del gran llinatge<br />ningú en aquell poble<br />vol conservar la imatge.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-10519322209205927882008-05-06T08:40:00.000-07:002008-05-07T02:59:50.691-07:00RECORDS EN BLANC I NEGRE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLNBiHcgZPVs21_chBDJsNMc0azSSPx_uofP-aB6GhQvOk5_m41VTxlAar5ap13bGaGNjZWg4l1EJ2lADImOvSSuMovX9m7-NtFs0m8HfTbtnS7fNyg1yvyLSwT_-j0Q-exmTP-3C1FBwq/s1600-h/portbou01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5197297202144763058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLNBiHcgZPVs21_chBDJsNMc0azSSPx_uofP-aB6GhQvOk5_m41VTxlAar5ap13bGaGNjZWg4l1EJ2lADImOvSSuMovX9m7-NtFs0m8HfTbtnS7fNyg1yvyLSwT_-j0Q-exmTP-3C1FBwq/s320/portbou01.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Vaig tornar al poble on tants estius havia passat de petita i un sentiment de pèrdua m’envaí. Els racons que havia fet meus a còpia de matins i tardes corrent amb altres nens semblaven haver desaparegut, i amb ells un seguit de vivències. El meu cervell conservava una mena de pel·lícula intransferible molt sensible i aquell canvi de decorat feia trontollar el guió que tants anys m’havia acompanyat. Intentava recrear escenes pensades en blanc i negre com les velles fotografies que he contemplat tantes vegades però allò ja no existia. On hi havia una botigueta de llaminadures s'alçava una casa nova amb una sucursal bancària; el vell cafè s'havia convertit en hotel i al carrer Major no hi vaig saber reconèixer res. Què se n'havia fet de les cases que jo recordava? Les havien enderrocat o les havien disfressat amb un vestit nou per despistar-me? Segurament pels habitants actuals la imatge que jo tenia del lloc, un poble d’interior abocat a la pagesia, era pitjor que la que ofereix ara, molt més moderna i endreçada, però no era la meva, la que el pas del temps ha idealitzat.<br />Vaig pensar que en la meva absència el poble m’havia fet una malifeta; com si hagués tingut la gosadia de voler viure pel seu compte, i per uns instants em vaig sentir traïda. Certament era tan bonic com ingenu pensar que tot allò romandria inamovible per tal que jo gaudís plenament dels meus records. Aquest sentiment instintiu va donar pas a una reflexió més madura: “La culpa és teva per haver-hi tornat després de tants anys” –vaig dir-me- “Què esperaves? Que tot continués igual? Que potser no has canviat tu també?”</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-18386523067985547442008-05-06T08:25:00.001-07:002008-05-06T08:49:00.651-07:00RÀBIA IMPOTENT<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcs9FfOrHABHvB7k8X92twJO1JDG4eBQPQAOxKKCOTtn81tUYFwoMJYoED8SYDfjrOJ8myxSrOnya3OCBlA9mWr3iZdt7L_zeobTmhpPXaOn7KuLT_VxJl9ernoP9Z1-SFD9poaNXbfzS5/s1600-h/cala-macarella.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5197288655159844002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcs9FfOrHABHvB7k8X92twJO1JDG4eBQPQAOxKKCOTtn81tUYFwoMJYoED8SYDfjrOJ8myxSrOnya3OCBlA9mWr3iZdt7L_zeobTmhpPXaOn7KuLT_VxJl9ernoP9Z1-SFD9poaNXbfzS5/s200/cala-macarella.jpg" border="0" /></a> Hi anàvem sovint. Era una platja on tot era harmònic; amb la mida justa per no imposar quan aprofitàvem els agraïts dies de setembre, els millors de la temporada, fent la darrera remullada en les seves aigües transparents, ni resultar feixuga a ple estiu quan més s’omplia de banyistes. El caminet que hi portava, tot i ser de bon fer, impedia l'afluència d’aquells que preferien instal·lar-se a peu de cotxe. Valia la pena l’esforç del trajecte, deixant enrera roques i pins i a les envistes d’aquella meravella natural, sentíem el goig íntim de contemplar la bellesa en estat pur. Per això la notícia en un diari local que una immobiliària pensava profanar el nostre santuari, parcel·lant la cara de muntanya que donava a mar, ens va omplir d’estupefacció i de ràbia. Allò suposava una invasió de cases, camins, cotxes i persones, i desfer per sempre la visió del lloc feréstec. Qui havia perpetrat aquella malesa? Com era possible que es pogués atemptar contra un entorn mil·lenari omplint-lo de ciment sense que ell mateix es revelés d’alguna manera? Aquestes eren les preguntes que ens fèiem amb angoixa impotent i amb la secreta esperança que algú tingués el seny d’impedir-ho. Com quasi sempre, el desig i la realitat no solen anar de la mà i el disbarat es va dur a terme deixant-nos orfes de raó i de platja. Bé, la platja encara hi és però ja ha perdut tot l’encant que l’envoltava i hem deixat d’anar-hi. Ara és una més de les moltes cales malmeses de la nostra costa que més que brava es podria qualificar de mal domesticada.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-70195130992979759112008-05-06T08:05:00.000-07:002008-05-07T03:07:24.608-07:00CAPÍTOL IV<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzAu1LXsoOzsFJt98VBZhcGcpe-wt_57IiZcvFrHwRmrVlOa89DcZdJCQsHZj-ChwC2U9S9yLy54_ccr6HdO1M6qxivMCiG4RclCQQeg5FIqrm1QM23WRSIjOmW1TEv_D3_WgX3DU_vIfq/s1600-h/Ebre.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5197283260680920194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzAu1LXsoOzsFJt98VBZhcGcpe-wt_57IiZcvFrHwRmrVlOa89DcZdJCQsHZj-ChwC2U9S9yLy54_ccr6HdO1M6qxivMCiG4RclCQQeg5FIqrm1QM23WRSIjOmW1TEv_D3_WgX3DU_vIfq/s400/Ebre.jpg" border="0" /></a><br /><div><div align="justify">Tota l’amargor acumulada durant els anys d’incertesa i patiment per la lenta destrucció de la vila, queden admirablement reflectits en aquest capítol, personificat per un Nelson testimoni de l’avenç implacable d’unes obres que representen la fi d’un poble i d’una manera de viure.<br />–“Qui eren aquells senyors per vendre’s el riu?” –es pregunta dominat per la ràbia i la impotència. Quan la vídua Salleres va morir ell va deixar la navegació tal com ja havien fet els altres llaüts. Abatut, contempla les ruïnes que l’envolten, la casa on ha viscut tots aquests anys que aviat haurà de deixar; l’abandó de les mines i la lenta agonia dels llaüts amarrats als molls; aquell Verge del Carme tan estimat que ell encara s’entesta en adobar i en el que recrea escenes imaginàries plenes dels personatges que han poblat la seva vida. Sense feina ni esperança, amarat d'enyor, el seu cervell no para de donar voltes entorn dels records.<br /><br />TANKAS<br /><br /><em>Esgaiat Ebre,<br />les naus trenquen tes aigües<br />salpen a l’alba.<br />En la vila adormida<br />la son fuig de les cases.<br /><br />Silencis tallen<br />corrioles i politges.<br />Desperta’t vila!<br />Treballs de peonades,<br />grinyols quan neix el dia.<br /><br />Nelson escolta<br />sorolls imaginaris</em></div><div align="justify"><em>ple d'enyorança.<br />Desitjos impossibles,<br />records sense esperança.<br /><br />Despert somia.<br />La por i la incertesa<br />omplen ses dies.<br />La vila que estimava<br />mai més cobrarà vida.<br /><br />Certesa amarga,<br />d’un somni, d‘un miratge,<br />boja quimera.<br />La nau Verge del Carme<br />la lenta</em> mort espera. </div></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-65953292647598255682008-04-21T10:10:00.000-07:002008-04-21T15:08:00.423-07:00RECORDS ESTREMIDORS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghWvmqpjydfd5t-xK49B-lv9lD60W326jhSR9l555WogYoXdn4vPoOu7lhVY0bWBQ23qjR1v9JZG8g8nEiSwIUuiAqJk6wXwHzqCPr5IFAR4A3HZkC706Tt3YrdHOAq8-RZTJgp4pdlfJS/s1600-h/pianista1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191757697145437170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghWvmqpjydfd5t-xK49B-lv9lD60W326jhSR9l555WogYoXdn4vPoOu7lhVY0bWBQ23qjR1v9JZG8g8nEiSwIUuiAqJk6wXwHzqCPr5IFAR4A3HZkC706Tt3YrdHOAq8-RZTJgp4pdlfJS/s320/pianista1.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Els records acudien, s'acarnissaven en ella. De sobte va sentir un piano, el so d'una melodia familiar, una música que feia molt de temps que no escoltava. Va estremir-se. Era la mateixa música que l'any 1925 tocaven en aquell cafè que tant va sovintejar. Però ara no sentia al costat la presència de l'Enric. El remolí del temps va trasbalsar-la: va reviure el dia que es van conèixer, el viatge que van fer plegats fins aquell poble que semblava la fi del món, les nits de xerrades inacabables en aquell local, on el pianista solia tocar aquella peça que ells van adoptar com a seva i de ningú més, i que ara estava sonant. Tot el pes de l'absència i el dolor per la certesa del mai més, la van colpir.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-49773895446739676742008-04-21T08:57:00.000-07:002008-04-21T15:33:17.412-07:00COTORRAM DE SALÓ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB5FdCt4RYFcgH7MOoV-4yECSh-hugC0mPxcHMBUVVVxJoU5xXdoT3rbk5rRszlBuDhPa0d6evs4VZp6Gjycr6LiEFMkvm8wx_D9JRq8Kd05oVXwC88E73H4gMzh2-V8N7bee89WKKgvXp/s1600-h/cotorras3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191759196089023506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB5FdCt4RYFcgH7MOoV-4yECSh-hugC0mPxcHMBUVVVxJoU5xXdoT3rbk5rRszlBuDhPa0d6evs4VZp6Gjycr6LiEFMkvm8wx_D9JRq8Kd05oVXwC88E73H4gMzh2-V8N7bee89WKKgvXp/s400/cotorras3.jpg" border="0" /></a> -Són uns bàrbars- declarava solemne la Quimeta Bonaterra.<br />-Sí, i uns indesitjables- proclamava decidida la Paquita Pi.<br /><div><div><div><div><div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">-I uns... uns depravats- sentenciava per fi l'Amanda Quatrecases sempre indecisa, després de descartar el qualificatiu de perdularis per trobar-lo massa tou.</div></div></div></div></div></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-17108521320898667262008-04-21T08:22:00.000-07:002008-04-21T16:37:11.511-07:00CAPÍTOL III<div align="justify">La invasió de forasters que pateix Mequinensa a rel de la construcció de la presa, suposa una ofensa constant a l’orgull de la surperba classe alta del poble. La senyora Carlota de Torres no dubta en designar els nouvinguts com a “gentalla, xusma i púrria patibulària”, opinió compartida per altres distingides senyores amb qualificatius semblants. Però, de mica en mica aquesta senyoralla, pressionada per l’empresa constructora, renuncia a una resistència inútil i va acceptant <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwTyTeZPGiY76_kPTKw3ZIPt99jkNhVRxo0g4_Q4qkBmGwmvijy3K2KRTAxbb2sEEEhLTmeGHQ2ovxKXcBzmmHmoDeY11mVowTI4-I5v_zuiNrt5NHH8t71J3iH8A2vCLnX74ofA-9Buy9/s1600-h/donasola.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191720640167607170" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwTyTeZPGiY76_kPTKw3ZIPt99jkNhVRxo0g4_Q4qkBmGwmvijy3K2KRTAxbb2sEEEhLTmeGHQ2ovxKXcBzmmHmoDeY11mVowTI4-I5v_zuiNrt5NHH8t71J3iH8A2vCLnX74ofA-9Buy9/s200/donasola.jpg" border="0" /></a>les indemnitzacions que en un principi negava. La mateixa Carlota de Torres, cedeix a la insistència d’en Graells i a contracor acaba venent les seves mines. Aquesta venda suposa una nova humiliació i revifa amb amargor tots aquells records que s’han anat enquistant dins la seva ànima fins a produir-li una ferida impossible de guarir. Més sola que mai, envoltada de cases enrunades, consumeix les hores mortes contemplant des de les golfes el Carlota II, i esperant no se sap qui.<br /><br /><br /><br />La senyoralla,<br />la vinguda contempla<br />d'aquella plaga.<br />Ritual de privilegi,<br />que amb la arribada acaba.<br /><br />Sense aturar-se<br />aquella constructora<br />terres comprava.<br />Ja no quedaven mines,<br />rabent la gent marxava.<br /><br />Casal sens vida,</div><div align="justify">has conegut la joia</div><div align="justify">d'uns altres dies.<br />Senyora gran, Carlota,</div><div align="justify">enmig de pols sospires.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Sense esperança</div><div align="justify">només records et queden;</div><div align="justify">l'enyor et mata.</div><div align="justify">Mirant per la finestra</div><div align="justify"> les hores mortes passes.<br />. </div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-55295453972992914092008-04-15T12:53:00.000-07:002008-04-15T23:11:25.976-07:00LA GARBINADA NEGRA- CAPÍTOL II<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0utx5Hcl0H9ewi-jdHp5b42QpaU1W4ktWtHi3IhLBL_By9YnC2dfOy25x_UKnAU5whHKi6h35OgnKcKUDeSRAcWFyEhr-lFVcSQRPwO14Kc6bI2n_nPZmdqeH5sJSPidro5GHSIfT9vwh/s1600-h/ruinas.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5189570102515113186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0utx5Hcl0H9ewi-jdHp5b42QpaU1W4ktWtHi3IhLBL_By9YnC2dfOy25x_UKnAU5whHKi6h35OgnKcKUDeSRAcWFyEhr-lFVcSQRPwO14Kc6bI2n_nPZmdqeH5sJSPidro5GHSIfT9vwh/s400/ruinas.gif" border="0" /></a><br /><div align="justify">En aquest breu capítol queda reflectida tota l'angoixa i el sentiment de pèrdua irreparable d'en Nelson quan passeja per un poble ja mig derruït, intentant refer aquelles runes dins la seva memòria confosa. Aquest sentiment, que ja va començar un dia de carnaval del 1957, va prenent cos a mesura que passen els dies, barrejat amb l'incertesa pel futur i la ràbia impotent dels vilatans en veure tota la maquinaria destructora que els envaeix de forma inexorable.</div><div align="justify">----------</div><div align="justify"></div><div align="justify">TANKAS</div><div align="justify">----------</div><div align="justify"></div><div align="justify">El pobre Nelson</div><div align="justify">vençut per enyorança</div><div align="justify">els llocs canvia:</div><div align="justify">Allà on hi havia cases</div><div align="justify">confós posa botigues.</div><div align="justify">---------------------</div><div align="justify"></div><div align="justify">On anirien?</div><div align="justify">la gent es preguntava,</div><div align="justify">i no dormien.</div><div align="justify">Estat i jerarquia</div><div align="justify">a res no responien.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-25844046185981460272008-04-08T23:42:00.001-07:002008-04-09T06:19:46.304-07:00COMPTABILITAT<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL1tI5Hkqp3ZB7zncmVmOJfmkQn-0YGA2fCuJOoe23fTPqQgHn44vVzKHOgT7NlmV9ywZqpf45f-yx2_eBuPhivDYXeEQgywKaNkVk7YS81M6qBYwIxQreddwwkBRBjEvFCIi9a8zaT6Jm/s1600-h/celobert.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5187155014312671666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL1tI5Hkqp3ZB7zncmVmOJfmkQn-0YGA2fCuJOoe23fTPqQgHn44vVzKHOgT7NlmV9ywZqpf45f-yx2_eBuPhivDYXeEQgywKaNkVk7YS81M6qBYwIxQreddwwkBRBjEvFCIi9a8zaT6Jm/s400/celobert.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieUkM087XP4titWevTplqcVSX73V6Oq-yvr41gnyAYCvlsDZ4FlEpRHt6MnDOVBLhj_IifjxiJCXcmTmN-Sjb-RU6JMu4HXczX-_l38zgfHScBtJnhMS2KfBZFERC16nPzd1HuullJUxRK/s1600-h/celobert.jpg"></a>D'acord amb la comptabilitat de la Lluïsa, que les havia anat assentant puntualment en el llibre major de la seva memòria, aquella veïna primfilada del primer tercera havia anat tres vegades a exposar-li les seves queixes. La primera es va produir quan, en horari nocturn, va trucar a la porta per queixar-se del nou propietari del cinquè segona que havia començat una sèrie d'obres; segons ella deduïa pel soroll allò repercutia en la seguretat de la finca. No cal dir la quantitat de diligències que la Lluïsa va haver d'endagar per tal d'esbrinar la legalitat d'aquelles obres. La segona queixa va tenir lloc al vestíbul, quan la mateixa veïna la va abordar sobtadament exigint-li que fes alguna cosa amb la porta d'entrada, que quan es tancava feia un soroll que arribava a la seva delicada orella i no la deixava dormir. Potser tenia raó encara que ningú fora d'ella havia fet esment d'aquella fressa. Aquest cop les diligències i la corresponen reunió van acabar amb un canvi de molla i no amb un canvi de porta com ella pretenia La tercera i potser més fundada queixa la va causar el gos del veí de l'entresòl tercera, i els flaires que emanava just sobre la galeria de la veïna rondinaire. Uns amos que el deixaven tot el sant dia al pati i no tenien gaire present l'hàbit de la neteja, la van embolicar a ella mateixa en una situació d'enfrontament molt desagradable, totalment impropi de la persona pacífica que sempre havia estat.<br />Totes aquestes gangues no remunerades i altres que van anar sorgint, la van convèncer que ser presidenta d'escala no era cap càrrec honorífic, sinó més aviat un maldecap del que aviat va desitjar fugir.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-2604849995184687462008-04-08T10:33:00.000-07:002008-04-08T23:34:54.997-07:00QUARTA PART - LA GARBINADA NEGRA - CAPÍTOL I<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUYEnVHxaFgscvvTKotP4dQ63ebBw7azjjp-NysX01BxQAawhTAWB_PFyGpWd90smdNVkNw1FcQcI9HAJWeyPI_a5myQla7tIxsErYj5IPVLG_M8Oa3Kh0TsLZjb4EWdbjZgSWg5zb3b2/s1600-h/Guardia%2520Civil,%2520Spain.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186962569713039762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUYEnVHxaFgscvvTKotP4dQ63ebBw7azjjp-NysX01BxQAawhTAWB_PFyGpWd90smdNVkNw1FcQcI9HAJWeyPI_a5myQla7tIxsErYj5IPVLG_M8Oa3Kh0TsLZjb4EWdbjZgSWg5zb3b2/s320/Guardia%2520Civil,%2520Spain.jpg" border="0" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQYt8LiokTxY976jdVSeTLjgsz8w6KD0TI4e1A7dICOnIixiMQEo-aVJ9NV1LwhlICx3_QyXve2SAOAkQSad1IuWcFuW3SSxm3sgNaZbfVoIiXIWSRWT7CgwXNVhXpaXsw_07Lf6zqlrzr/s1600-h/Guardia%2520Civil,%2520Spain.jpg"></a>Les quatre vegades i mitja que l'Honorat del Rom va estar detingut, són irònicament descrites en aquest capítol i serveixen per reflectir el tarannà de l'apotecari, digne succesor de l'Honorat del Cafè. El jove, desoïnt els consells d'un oncle carca, reprén la vacant deixada pel pare en les tertúlies del Cafè del Moll, on ben aviat s'ìmpregna "d'un solatge vilatà vell com els rius".<br /><div align="justify">En la primera detenció, la fatxenderia d'un tinent que pretenia tancar amb filferrades el pont inexistent, deixa en evidència un temerari sentit de l'humor. En la segona, demostra el seu valor i estricte sentit de la justícia clavant una llista dels morts republicans a la porta de l'Ajuntament i enfrontant-se a l'alcalde. La tercera detenció és causada per la suposada autoria d'un romanço clandestí, on es ridiculitza el rector del poble, i també per la confecció d'un pa ben singular. La quarta detenció té lloc damunt el pont de l'Ebre, i es produeix per la pífia d'un malfiat delator que veu en l'abrandada defensa que l'apotecari fa de les virtuts de l'aspirina, una incitació a la vaga general. Finalment, la que el cafeter considera "mitja detenció", corre a càrrec del caporal Bernardino, que el vol interrogar sobre els incidents del sepeli d'en Jaume de Torres. però tot acaba amb un desmai providencial.</div><div align="justify">-----</div><div align="justify">TANKAS</div><div align="justify">---------</div><div align="justify">Seguint l'empremta</div><div align="justify">d'un pare que t'honora</div><div align="justify">del nom fas causa.</div><div align="justify">Gran Honorat burleta, </div><div align="justify">te'n fots d'aquells fatxendes.</div><div align="justify">---</div><div align="justify">Tancar volia</div><div align="justify">un pont imaginari</div><div align="justify">amb filferrades.</div><div align="justify">Aquell tinent estúpid</div><div align="justify">aigua al cervell tenia.</div><div align="justify">---</div><div align="justify">A sang calenta</div><div align="justify">acuses a l'alcalde;</div><div align="justify">fet temerari.</div><div align="justify">Tan sols l'amic Corbera</div><div align="justify">de la garjola et salva.</div><div align="justify">...</div><div align="justify">Les aspirines</div><div align="justify">guareixen malalties</div><div align="justify">l'Honorat deia.</div><div align="justify">Orelles malfiades</div><div align="justify">una altra cosa hi veien.</div><div align="justify"> </div></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-32117710396458317282008-04-03T03:04:00.000-07:002008-04-03T06:12:48.159-07:00VISITA A MEQUINENSA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCVs0m9qOF_Q4HtSDn_0n3aJJOTUNHYjBJdeWAjyU1haRIPkoNAIqeKZMGvrSoxI8sbl0TTdJXrY7mTp9C7Z0swSkriAZuEQeO7Nk5SGd2tsMySmpuwyH0sApP6vUejfyShz3dTIUZEu9R/s1600-h/Mequinensa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5184979763701102962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCVs0m9qOF_Q4HtSDn_0n3aJJOTUNHYjBJdeWAjyU1haRIPkoNAIqeKZMGvrSoxI8sbl0TTdJXrY7mTp9C7Z0swSkriAZuEQeO7Nk5SGd2tsMySmpuwyH0sApP6vUejfyShz3dTIUZEu9R/s320/Mequinensa.jpg" border="0" /></a><br /><div>TANKAS<br /><br />Jesús Moncada,<br />gran geni de les Lletres,<br />just homenatge<br />amics i gent forana<br />plegats vàrem rendir-te.<br /><br />Feliç trobada!<br />El poble que estimares<br />ens esperava.<br />Jornada memorable<br />l'amor es respirava.<br /><br />Aquest gran dia<br />els nostres ulls veieren<br />què t'inspirava.<br />El teu gran escenari<br />real es convertia. </div><div>.</div><div>Amb els teus llibres</div><div>un univers creares.</div><div>Ficcions amigues<br />d'un poble, Mequinensa,</div><div>protagonista, l'aigua.</div><div>.<br />Carrers fantasmes.<br />indrets que s'intuïen,<br />Restes de pedres.<br />El nostre imaginari<br />cases reconstruïa. </div><div>.</div><div></div><div></div><div>Bressol d'un geni,</div><div>les aigües t'acaronen.</div><div>Ets vila nova</div><div>però del record no esborres</div><div>aquella vila vella.<br /><br />Junts vam reviure<br />el goig per la lectura.<br />Amics i amigues,<br />regidors i Alcaldessa,<br />mercés per la rebuda.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-49741802825204629072008-03-31T11:02:00.000-07:002008-04-01T00:36:09.643-07:00RECORDS<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYW3FZkVwfEtGi6Y850k8OgxFDoinYXqdxAYQgDyaQVTR5R2sk7NoxZKjyAGXdNMmyrIGKeeL9NmK7HjXzRGPZ_5VJ0GRKr-UoQ_eArLKOZ724PDSc5xQ-9KxonjYbxXgVus8VtiVTWRx3/s1600-h/Enamorados.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183972675474569570" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYW3FZkVwfEtGi6Y850k8OgxFDoinYXqdxAYQgDyaQVTR5R2sk7NoxZKjyAGXdNMmyrIGKeeL9NmK7HjXzRGPZ_5VJ0GRKr-UoQ_eArLKOZ724PDSc5xQ-9KxonjYbxXgVus8VtiVTWRx3/s200/Enamorados.jpg" border="0" /></a> “Els records provocats per aquella trobada fortuïta amb el que havia estat més que un amic en altres temps, s’acoblaren com les peces d’un trencaclosques per compondre sobre les runes la memòria inesborrable d’aquell estiu de 1980. Feia mal recordar-ho però encara en feia més fer veure que no havia passat perquè tenia la certesa que allò havia servit per enfortir la seva relació un cop superat el tràngol. Perquè per ella havia estat un tràngol haver ensopegat amb aquell company de feina de qui es va enamorar com una col·legiala, i experimentar un sentiment tan confós. Cert que va viure uns moments intensos, un remolí de sensacions atraients fins llavors ignorades, però sempre enterbolides pel pensament del marit traït. Encara que es repetís mil vegades que tot havia passat sense voler-ho, i que no es podia lluitar contra la força de l’enamorament, sabia que per algú com ella aquell raonament era impossible. I va triar la renúncia. Va canviar de feina argüint que l’horari era més compatible encara que fos mentida. Va ser un acte quasi heroic en uns temps en que la fidelitat començava a no estilar-se; un anar contra el corrent social que aprovava la total llibertat de sentiments si la naturalesa ho exigia.<br />Va sentir una mena de trasbals quan va topar amb ell a la sortida d’aquell supermercat on no havia entrat mai. Estava canviat, més gras i amb menys cabell, però conservava aquella força en la mirada. Li va dir que vivia a prop i res més. Ni tan sols li va confessar si s’havia casat i si encara treballava a la mateixa empresa. Semblava tenir pressa. El temps tot ho modifica - va pensar - i encara que ella no ha pogut esborrar el record, en aquells moments eren dos estranys, com si mai no haguessin viscut res en comú.” </div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-9702284405662116902008-03-31T07:37:00.000-07:002008-03-31T08:30:07.132-07:00CAPÌTOL VI<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixjnX4282Ljvg7ewCLbw-CmDHV-Kc8DfHCrHaHKyEEmaTzv9p5x7u0rQEsN86KT153o6UIGqn4F8EeO7xSfqYh6aGZnO2E_2wVClcC8YcJhR3Et-RINvlKeF1i3q7J9XE5EBGR4cKdWtq6/s1600-h/septimosello02.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183926925482932546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixjnX4282Ljvg7ewCLbw-CmDHV-Kc8DfHCrHaHKyEEmaTzv9p5x7u0rQEsN86KT153o6UIGqn4F8EeO7xSfqYh6aGZnO2E_2wVClcC8YcJhR3Et-RINvlKeF1i3q7J9XE5EBGR4cKdWtq6/s400/septimosello02.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Ens trobem immersos de ple en l’enterrament d’en Jaume de Torres, disposats a escatir per fi la catàstrofe que en capítols anteriors s’ha anat anunciant. Una minuciosa descripció del seguici, “un magma onejant i negrós”, dóna peu a consideracions diverses sobre les relacions església-poder en temps franquista, com l’ordre consistorial de carregar sobre els obrers minaires el pagament dels desperfectes de l’església, que aporta sucosos comentaris dels protagonistes sobre els drets de propietat adquirits quan es girés la truita. Una altra n’és la particular relació d’animositat de la Carlota després del sepeli, indignada per la desagraïda resposta del capellà i del propi Déu a la generositat dispensada pels Torres fins llavors. També s’esmenten els neguits i tripijocs d’un Ramon Graells que més que mai s’autoafirma com a responsable dels negocis familiars. Parents i seguici avancen amb tota la pompa, acompanyats per una eixordadora banda formada per supervivents del naufragi de la guerra. A propòsit d’aquesta recomposició, destaca una curiosa anècdota de l’antic capatàs de La Carbonífera, autodidacta del trombó de vares. L’apoteosi final, que desvetlla el que constituí gran vergonya, esdevé quan el comentari sobre un gos famèlic fet per una dona del seguici, desencadena l'allau de pànic de tota la comitiva cercant amagatall, i deixa abandonat el taüt d’en Jaume de Torres enmig de la plaça. No cal dir que la descripció d’aquesta fugida massiva en mans d’en Jesús Moncada es converteix en un dels moments més hilarants de la novel·la.<br /><br />TANKAS<br /><br />Magma que oneges,<br />negre i pompós avances.<br />Ningú diria<br />que ben aviat t’espera,<br />una vergonya amarga.<br /><br />La gran Carlota </div><div align="justify">per Déu se sent traïda.<br />La il·lustre dama<br />del cel creu impossible<br />ofensa tan sonada.<br /><br />Trombó de vares<br />de l’Ebre t’apoderes<br />en la nit negra.<br />Entones un gran himne<br />i autoritats esveres.<br /><br />La desbandada<br />aquell taüt isola.<br />Oh paradoxa<br />del qui ha manat en vida<br />i en la mort sol es troba.</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-74550716725729125832008-03-25T15:57:00.000-07:002008-03-25T18:16:42.521-07:00LLUMS I OMBRES<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiILgQfJFAgTDLPw8Jw1y2qBnVVzFTtYZek8jFyanOaAuV3K1OQ6UmgaxtLzdTniDynzMu9nn3MXBgC_Qy-tTmf2MBaLn1ZomV-pRL6bfvKZcLN64vyDD5X2DSZGTkje5S8Gkp3sKl1S6e-/s1600-h/scarlettjohanssonnc7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5181819363555948786" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiILgQfJFAgTDLPw8Jw1y2qBnVVzFTtYZek8jFyanOaAuV3K1OQ6UmgaxtLzdTniDynzMu9nn3MXBgC_Qy-tTmf2MBaLn1ZomV-pRL6bfvKZcLN64vyDD5X2DSZGTkje5S8Gkp3sKl1S6e-/s200/scarlettjohanssonnc7.jpg" border="0" /></a>Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li va permetre distingir la figura d’una dona remenant la bossa. Va sentir una fregadissa, la flama d’un llumí trencà la fosca. A la primeria, la claror rogenca va enlluernar-lo i espesseí més la negror de la figura. La flameta es va enlairar fins a la punta del cigarret, el llumí es mantingué al nivell del rostre més estona de la necessària i en Martí ja no va tenir cap dubte, va adonar-se, mentre se li feia un nus a les entranyes, que des del joc de llum i ombra d’aquella fesomia el miraven els ulls de l’Scarlett. Era ella, la meravellosa Scarlett Johansson en carn i ossos qui se li apropava lentament deixant la foscor enrera. Un tremolor nerviós produït per la sorpresa i l’emoció començà a envair-lo i s’accentuà quan tot seguit l’Scarlett abandonà el cigarret i aquells llavis sensuals començaren a mussitar “Martí, Martí...” amb veu càlida, una veu que semblava acaronar l‘oïda, mentre el tacte suau d’unes mans delicades posades damunt la seva espatlla el feren estremir. Però, de sobte, quan era a punt de balbucejar “sóc tot teu Scarlett, amor meu”, la veu patí un canvi desagradable i es tornà forta, estrident, al temps que la dolçor dels braços esdevenia sacseig brusc ”Martí, Martíííííí...”<br />Sentí dins el cervell una mena de trencadissa i obrí els ulls de cop. La Quimeta, la seva dona, abocada damunt del llit, li dedicava un desconsiderat trontoll mentre pronunciava a crits el seu nom: “Martí, Martíííííí... vols despertar-te d’una vegada? Arribaràs tard a la feina. Al final he hagut de cridar. No sé què devies somiar però estàs tremolant de cap a peus. Perquè fas aquesta cara? Que no et trobes bé?</div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-45260614389958410382008-03-25T01:20:00.000-07:002008-03-25T01:23:35.560-07:00Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6741033435003796307.post-9545201385277974732008-03-25T01:16:00.000-07:002008-03-29T12:41:39.708-07:00REVIFANT RECORDS<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipeaS0uEOgzY6wJrGejC_6ZkfLisuLtR23HRW1zhffmtQAZ35LiF_sgX_s5xUdp_0-04N9ZrT7JZvzGVbflvY3vkqA-nz_X2wxh_t3BUp4bsk1JhGFnTlpx2iZMD0_IYePrB0GmLdeUIQ7/s1600-h/Llen%C3%BEols6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183250734421784882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipeaS0uEOgzY6wJrGejC_6ZkfLisuLtR23HRW1zhffmtQAZ35LiF_sgX_s5xUdp_0-04N9ZrT7JZvzGVbflvY3vkqA-nz_X2wxh_t3BUp4bsk1JhGFnTlpx2iZMD0_IYePrB0GmLdeUIQ7/s400/Llen%C3%BEols6.jpg" border="0" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT776VuNUX9J0MqHst6YcLX6FZIhi22YJkSv82QYwzUaxBU9bqzo8EjmH1jxXv-nY68IMOOxJeklSxHlLY2CjleqQzDDDbtuNPGP9M04DTPpS4fN3SsNKnQMpV52hFwUfL1XXc5b2Xp7XP/s1600-h/Llen%C3%BEols6.jpg"></a>La visió d’un anunci televisiu, probablement d’algun detergent, on uns nens jugaven entre llençols estesos, va revifar aquells records d’infantesa entranyables, aquells que es graven per sempre en la tossuda memòria de les coses que ha valgut la pena viure. La Mercè evocava amb tendresa els dies en que ella i la seva germana també corrien embogides pel terrat de casa, enmig de la blancor assolellada d’un altre laberint tèxtil, que semblava disposat expressament per unes mans benefactores que vetllaven pel seu gaudi. Aquelles façanes blanques obertes a la diversió, aquells boscos nevats plens de caminets suggeridors per on les dues discorrien alegres, esdevenien joguina improvisada en uns temps en que els infants havien de conrear la imaginació i aprofitar qualsevol avinentesa, encara que després haguessin d’escoltar la repulsa de veus superiors cridant a l’ordre maleït. Eren temps feliços malgrat la migradesa, temps en que la vida mateixa era com un gran joc.<br /></div>Francina Gilihttp://www.blogger.com/profile/12731469323998137273noreply@blogger.com0