En aquest breu capítol queda reflectida tota l'angoixa i el sentiment de pèrdua irreparable d'en Nelson quan passeja per un poble ja mig derruït, intentant refer aquelles runes dins la seva memòria confosa. Aquest sentiment, que ja va començar un dia de carnaval del 1957, va prenent cos a mesura que passen els dies, barrejat amb l'incertesa pel futur i la ràbia impotent dels vilatans en veure tota la maquinaria destructora que els envaeix de forma inexorable.
----------
TANKAS
----------
El pobre Nelson
vençut per enyorança
els llocs canvia:
Allà on hi havia cases
confós posa botigues.
---------------------
On anirien?
la gent es preguntava,
i no dormien.
Estat i jerarquia
a res no responien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada