dimarts, 13 de novembre de 2007

CAPÍTOL SEGON

És un capítol que comença vessant ironia a través d'unes Verges Màrtirs i acaba amb la tràgica incògnita d'un tret, passant per les descripcions precises i sovint implacables d'uns personatges. Ja s'endevina el protagonisme d'una Carlota de Torres com a testimoni de la història, així com la del seu pare, un Jaume de Torres presumptuós, i la presència de personatges simpàtics com la del pintor, l'Aleix de Segarra, o un jovenet rebel anomenat Robert Ibars, tot això amanit amb una exquisida sensibilitat pel detall.
De la composició potser encara és prematur parlar-ne però ja s'entreveu que la novel.la serà un constant viatjar amunt i avall pel calendari, amb la dificultat que això podria comportar si no es tingués suficient domini enllaçant èpoques, però que en mans d'en Moncada suposa un lluiment afegit.
Haikú
Les Verges Màrtirs
en el saló lluïen
falsa pureça.