dimarts, 27 de maig del 2008

CAPÍTOL VI


Ja a les darreries del treballat traspàs de la vila de Mequinensa, un episodi dramàtic, tractat amb la ironia magistral d'en Moncada, ens situa de nou en plena guerra civil, amb la troballa d'una calavera i uns ossos enterrats enmig de les restes del local Venus. Quan l'Honorat del Rom es veu obligat a respondre al bigotut sergent de la guàrdia civil que l'interroga sobre tan macabra troballa, l'apotecari no pot evitar el sentiment que li provoca el record d'aquell local, compendi de l'esbarjo popular, on s´hi aplegaren vilatans de totes edats per ballar, veure teatre, cinema, o "lliurar-se a activitats engrescadores" jocosament comentades. L'interrogatori quedà suspès quan apareix la Susanna Castells identificant el propietari d'aquell esquelet, i destarota l'escena shakesperiana que el del tricorni estava interpretant: no era la víctima de cap assassinat sinó la d'una guerra ferotge que va omplir de morts desconeguts les terres de l'Ebre.
. . . . . . . . .
TANKAS DELS MORTS LLUNY DE LA TERRA
La guerra absurda
convertí en manicomi
la trista terra.
Ossos d'homes sorgiren
barrejats amb collites.
...
Lluny de la casa
joves folls disparaven,
altres morien.
Sense fe ni esperança,
la disbauxa seguia.
...
La calavera
que en Ramon trobà un dia
geu ben a l'ombra.
Són d'un noi les despulles
i el fill mort ell recorda.