Les quatre vegades i mitja que l'Honorat del Rom va estar detingut, són irònicament descrites en aquest capítol i serveixen per reflectir el tarannà de l'apotecari, digne succesor de l'Honorat del Cafè. El jove, desoïnt els consells d'un oncle carca, reprén la vacant deixada pel pare en les tertúlies del Cafè del Moll, on ben aviat s'ìmpregna "d'un solatge vilatà vell com els rius".
En la primera detenció, la fatxenderia d'un tinent que pretenia tancar amb filferrades el pont inexistent, deixa en evidència un temerari sentit de l'humor. En la segona, demostra el seu valor i estricte sentit de la justícia clavant una llista dels morts republicans a la porta de l'Ajuntament i enfrontant-se a l'alcalde. La tercera detenció és causada per la suposada autoria d'un romanço clandestí, on es ridiculitza el rector del poble, i també per la confecció d'un pa ben singular. La quarta detenció té lloc damunt el pont de l'Ebre, i es produeix per la pífia d'un malfiat delator que veu en l'abrandada defensa que l'apotecari fa de les virtuts de l'aspirina, una incitació a la vaga general. Finalment, la que el cafeter considera "mitja detenció", corre a càrrec del caporal Bernardino, que el vol interrogar sobre els incidents del sepeli d'en Jaume de Torres. però tot acaba amb un desmai providencial.
-----
TANKAS
---------
Seguint l'empremta
d'un pare que t'honora
del nom fas causa.
Gran Honorat burleta,
te'n fots d'aquells fatxendes.
---
Tancar volia
un pont imaginari
amb filferrades.
Aquell tinent estúpid
aigua al cervell tenia.
---
A sang calenta
acuses a l'alcalde;
fet temerari.
Tan sols l'amic Corbera
de la garjola et salva.
...
Les aspirines
guareixen malalties
l'Honorat deia.
Orelles malfiades
una altra cosa hi veien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada